Ha arribat el fred. Però el pis s’ha omplert de sol i ha caigut una pluja de núvols de cotó dins de la casa, perquè estem sols i ens abriga la tranquil·litat. La setmana va a poc a poc i se m’omple el cap de notes de timbals i una sensació d’aigua de mar que pessigolleja els dits dels peus, coberts de mitjons fins al capdamunt.
Bufa l’espelma, crema l’encens. Deixa que el color vermell envaeixi la pantalla de l’ordinador mentre tu t’estires al balcó, la lluna creix molt de pressa i jo m’escapo a través dels fils dels llums de l’habitació petita. Teníem una planta que s’ha convertit en quadre i ha conquerit la paret. Aquests gomets daurats com rodes de tren a gran velocitat són els esquitxos del sol de novembre, que ben aviat entraran pel balcó de la meva casa de Barcelona, i aleshores seran serpentines.
[@more@]
